Nội dung text S.A La ràdio, la màgia d'aprendre. Pública (1).pdf
Situació d'aprenentatge: La ràdio, la màgia d'aprendre. Rubén B. DNI: 1234567G @xtec.cat Oposicions al cos de Mestres de Primària 2023
1. INTRODUCCIÓ..................................................................................................................1 2. CONTEXTUALITZACIÓ.....................................................................................................2 2.1 El context educatiu........................................................................................................2 2.2 Característiques del grup-classe...................................................................................2 3. APROXIMACIÓ A LA SITUACIÓ D’APRENENTATGE.....................................................4 4. PERSPECTIVA DE GÈNERE ............................................................................................5 5. AVALUACIÓ DOCENT ......................................................................................................5 6. TAULES DE LA SITUACIÓ D’APRENENTATGE..............................................................6 6.1 Àrees, curs, temporalització, descripció, producte final, vectors curriculars i ODS........6 6.2 Tractament de les competències transversals...............................................................7 6.3 Competències clau, indicadors operatius, competències específiques, objectius d’apre- nentatge, criteris d’avaluació i àrees ...................................................................................7 6.4 Sabers ..........................................................................................................................9 6.5 Desenvolupament de la situació d’aprenentatge.........................................................10 6.6 Activitats d’aprenentatge i avaluació ...........................................................................11 6.7 Atenció a la diversitat..................................................................................................15 ANNEXOS ...........................................................................................................................16 BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA...........................................................................................26 ÍNDEX
1 1.INTRODUCCIÓ “Digues i ho oblidaré, mostra’m i ho recordaré, involucra’m i aprendré”. Benjamin Franklin La situació d’aprenentatge que es presenta a continuació s’anomena “La ràdio, la màgia d’aprendre” i s’articula tenint en compte la legislació vigent. D’una banda, la normativa d’àmbit estatal és la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació (LOE); la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació (LOMLOE) i el Reial decret 157/2022, d’1 de març, pel qual s’estableixen l’ordenació i els ensenyaments mínims de l’Educació Primària. D’altra banda, el marc legal a Catalunya és la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació (LEC); el Decret 175/2022, de 27 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica; el Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu i els documents d’organització i gestió dels centres referents al curs 2022- 23. Tot plegat, s’especifica al centre educatiu en qüestió mitjançant el Projecte Educatiu de Centre (PEC) i la Programació General Anual (PGA). S’acaba ajustant a l’aula en funció del grup diana, dels espais i dels recursos disponibles amb la programació d’aula. Tanmateix, totes les administracions públiques s’han involucrat en l’abordatge dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 i en aquesta situació d’aprenentatge se’n recullen dos (4 i 5) que s’explicaran en profunditat més endavant. La proposta s’ha establert a partir de diferents models i teories com la de Vigotsky que concep al mestre com un mediador dins de la Zona de Desenvolupament Proper (ZDP) dels infants, guia la participació, proporciona oportunitats de pràctica i ofereix ajudes en bastida. Sobre això, són cabdals les contribucions de Montessori amb la premissa que qualsevol ajuda innecessària és un obstacle pel desenvolupament i, també la conegudíssima declaració d’intensions ajuda’m a fer-ho sola. Les aportacions d’Ausubel també són valuoses amb l’aprenentatge significatiu que fa referència al fet que la informació ha de ser útil i rellevant per a l’alumnat, i a més a més, pugui donar-li significat en connexió amb els seus coneixements previs. Respecte a l’avaluació, la mirada de Neus Sanmartí és essencial, ja que s’aposta per una avaluació reguladora del procés d’ensenyament-aprenentatge. En didàctica de la llengua, ha deixat empremta la teoria de Montserrat Fons i la idea de proposar activitats d’escriptura funcionals i significatives a l’alumnat. En aquest sentit, s’empra com una mesura i suport universal la proposta d’escriptura creativa de Gianni Rodari. Per acabar, quant a la literatura, hi ha el granet de sorra d’Aidan Chambers amb la seva idea d’educació i de conversa literària vista com una valuosa font d’aprenentatge. 1. INTRODUCCIÓ
2 CONTEXTUALITZACIÓ “Els docents han de ser sensibles al context en què es troba la seva escola i adaptar les estratègies a les necessitats de l’alumnat i de l’entorn”. Darling-Hammond (2017). 2.1 EL CONTEXT EDUCATIU El centre educatiu està situat en un municipi de la comarca del Vallès Occidental que compta amb cinc escoles d’Educació Infantil i Primària, dos instituts públics i dues escoles concertades que cobreixen tota l’escolarització. També disposa d’un centre de formació d’adults, una escola de música i una d’arts de titularitat pública. La població infantil, de 0 a 14 anys, suposa un 17,69% del total del cens d’aquest territori. Concretament, l’escola es caracteritza per l’abordatge de la innovació educativa, el compromís social, el treball amb metodologies actives i l’enfocament globalitzat dels aprenentatges. Pel que fa a l’equip humà, està format per un claustre implicat i motivat en els projectes del centre. La formació permanent l’entenen com quelcom cabdal per a la millora del funcionament de l’escola, enguany se centra en el nou decret curricular i la competència digital docent. Per acabar, l’AFA sempre està molt involucrada en la gestió de recursos i serveis: gestiona el menjador, l’economia, les activitats extraescolars que realitza l’alumnat i col·labora en diverses accions que realitza el centre. Les famílies majoritàriament estan compromeses en l’educació i en el procés d’aprenentatge dels infants, participen i assisteixen a les activitats que duu a terme l’escola, en les reunions i les entrevistes amb les tutores. 2.2 CARACTERÍSTIQUES DEL GRUP-CLASSE El grup diana és de tercer cicle d’educació primària, concretament de cinquè B. Està format per vint-i-cinc infants, deu nenes i quinze nens que han promocionat de curs al mateix temps des de primer. El centre és de dues línies i acostuma a reorganitzar l’alumnat als cursos imparells: primer, tercer i cinquè. Així doncs, a l’inici d’aquest curs alguns infants han canviat d’aula. Com que la situació d’aprenentatge està emmarcada a finals del segon trimestre i principis del tercer trimestre, el grup està cohesionat, existeixen bones relacions socials entre ells/es i tenen vincle amb el seu tutor. Estan avesats a treballar amb metodologies actives des de ben petits i, per tant, no els suposa cap novetat o trasbals que s’empri l’aprenentatge servei, el treball per projectes i l’aprenentatge cooperatiu. Amb relació a l’alumnat amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE), a l’aula hi ha un alumne amb trastorn greu de conducta i una alumna amb dislèxia. Tots dos tenen un informe de reconeixement NESE que ha estat presentat a la Comissió d’Atenció Educativa Inclusiva (CAEI). A més a més, el mestre ha realitzat el Pla de Suport Individualitzat (PI) amb la resta de professionals que intervenen al grup classe i la participació de la família. 2. CONTEXTUALITZACIÓ