Tiêu đề Com Dissenyar una Dieta cat.pdf ✅

MF0719_2 (Transversal) Alimentació,maneig general i primers auxilis al bes ar equí Com Dissenyar una Dieta Formular una dieta que proporcioni totes les necessitats energè ques i vitamíniques per a un cavall és una barreja d'art i de ciència. Avui dia, hi ha una infinitat de productes i informació a la nostra disposició i podríem decidir aportar els nutrients que els nostres cavalls necessiten de moltes formes i maneres. Per tot això, arribar a una dieta adequada es pot conver r en un calvari, però si seguim els passos següents, podem millorar l'alimentació i observar-ne els resultats. Pas 1 – Com és el cavall sicament? Quan es calcula una dieta, el punt de par da és el pes del cavall. La manera professional seria fer servir una bàscula per pesar el cavall, però si no hi té accés, la “cinta de mesura/pes”, proporcionada per les companyies de pinso equí, és una solució pràc ca. Aquesta cinta calcula el pes amb una precisió del 97- 98%. Quan es comencen a agafar les referències de pes, al principi no ens diuen gaire, però a la llarga acabarem sabent en quin pes ha d'estar el cavall en tot moment durant la seva temporada de compe ció, abans de començar un viatge o a cada època de l'any . Cal decidir si el cavall està en el pes òp m. Això pot variar segons la disciplina. Un cavall de carreres sol estar més prim que un cavall de salt mentre que els cavalls de doma poden semblar uns autèn cs préssecs! També depèn de la naturalesa de l’animal. Si ha pa t artri s no convé tenir-ho gaire rodó, i també hi ha cavalls que per la seva cons tució @sica, estan millor amb més o menys pes. La regla mitjana acceptada és la següent: Cal notar les costelles del cavall al tacte però no veure-les. No hi ha d'haver cúmuls de greix al voltant de l’inici de la cua o al llarg del coll, però sí que han d'estar suaument coberts els malucs i l'esquena. La mida de l'os del cavall també és important per es mar el pes. Si és una pura sang anglès amb os fi, normalment pesarà una mica menys i pot necessitar menys pinso i farratge que el cavall pus Alemany que té un os més dens i per tant, pesa més. Pas 2 - Quant treball fa el meu cavall? Si el cavall està treballant només els caps de setmana, els seus requisits de pinso són diferents que si esteu preparant una carrera o un Raid. La regla clàssica és que el cavall que compe rà en una compe ció forta de Raid, curses, complet i surt del seu box més d'hora i mitja cada dia, està en feina forta. Si el cavall surt del box entre 40 minuts i 1 hora i no està en galops d'hipòdrom, està en treball mitjà o mitjà a fort. Si el cavall no surt cada dia i treballa menys de 40 minuts al dia o només els caps de setmana, està en feina suau. El cavall en descans és el cavall que no surt del box o prat o que només passeja. El genet ha de decidir quanta energia necessita el cavall i si l’energia del seu pinso és l’adequada per al nivell de treball del cavall. Si ha de portar un esperó llarg i empènyer constantment, o si el cavall es queda sense energia després de la meitat de la cursa o compe ció, cal assegurar-nos que rep prou energia del seu pinso. Si el cavall “se'n va de canya” i ignora les ajudes del genet, si arrossega el mosso per les pistes i enganxa coces i pots constants, potser una mica menys d'energia seria adequat.

MF0719_2 (Transversal) Alimentació,maneig general i primers auxilis al bes ar equí Si el cavall està solt i té accés a una pastura de qualitat, normalment no necessita més farratge. Si només surt algunes hores, cal afegir una mica de farratge d'un altre pus perquè en ngui prou. Un cavall que menja amb ganes pot menjar uns dos quilos a l'hora si l'herba està llarga. Si està solt tot el dia, menja menys perquè es passeja i té temps de triar. Es pot fer una anàlisi del nivell vitamínic de l'herba i el seu nutròleg equí ajustarà el nivell de pinso perquè el cavall rebi una dieta adequada per al nivell de treball. Un bon fenc és potser la millor elecció per al cavall a Espanya perquè normalment hi ha prou producte de qualitat disponible a un preu raonable. Tristament, no tots tenim accés a prats per deixar anar els cavalls com els que hi ha a Astúries i Galícia! Les bales de fenc normalment venen en bales d'entre 18 i 22 quilos i cal assegurar-se que han estat correctament recollides, de manera que es guin prou seques per prevenir la formació de punts de calor o floridura. Tampoc no han de tenir pols ni males herbes. La palla s'u litza a moltes regions d'Espanya, però el seu nivell de lignina la fa indiges ble i el nivell vitamínic és pobre. Els cavalls espanyols la mengen i, en la majoria dels casos, els seus sistemes intes nals hi estan acostumats, però no veiem gaires cavalls importats que la tolerin bé. També arrossega (per erosió) la flora intes nal natural del cavall i pot causar acumulació, gasos o diarrea. Per això no la recomanem per a poltres o cavalls que pateixin trastorns intes nals. L'ensitjat equí ja està disponible és Espanya, però el seu alt preu i la seva inestabilitat en zones caloroses no fa el seu ús pràc c per a la majoria dels cavalls. Tot i això, l'animal importat que hi està acostumat o cavalls amb problemes de deshidratació o que pateixen complicacions respiratòries o al·lèrgiques poden millorar notablement amb l'ús d'aquest producte. L ́alfals està disponible a Espanya a un preu raonable i pot formar part d ́una bona dieta. La clau és entendre que l'alfals en si és una mica més fort que un fenc o ensitjat equí amb un nivell proteínic d'un 16% depenent de la qualitat de la producció. També pot tenir més lignina, pols o floridura si no ha estat correctament tallada, assecada i emmagatzemada, així que cal exigir-ne la qualitat. Si u litzeu més de 2 kg d'alfals al dia, el vostre nutròleg equí comprovarà que el nivell proteínic i energè c de l'alfals, sumat al nivell proteínic i energè c del pinso, és l'adequat per al treball que està fent el cavall. No se solen recomanar quan tats grans d'alfals per poltres, perquè pot causar certs pus d'epifisi s o pel seu alt nivell energè c, encara que el nivell proteínic no és dolent per al creixement. Ara bé, el nivell de calci de l'alfals és correcte i pot formar part important en una dieta basada en cereals. Pas 5 - Com és el cavall mentalment i en què disciplina par)cipa? El cavall nerviós i prim ha de menjar d'una manera diferent que un cavall tranquil i grassonet. És qües ó d'entendre com funcionen els pinsos al sistema diges u de l'animal. La naturalesa del cavall requereix un bon farratge. El seu sistema intes nal està fet per menjar “pe tes quan tats” i absorbir els nutrients durant unes 18 hores diàries. El farratge s'absorbeix majoritàriament a l'intesU gruixut del cavall amb una barreja de flora intes nal que prové del còlon. Aquest procés proporciona una energia duradora però no excitar el cavall perquè entra al seu sistema lentament. Hi ha també elements del pinso que s'absorbeixen a l'intesU gruixut com el farratge, així que, si el cavall és nerviós, és millor proporcionar el màxim farratge possible i combinar-lo amb un pinso que s'absorbeixi a l'intesU gruixut, per proporcionar- li el nivell energè c i vitamínic adequat per a la seva nivell de treball sense excitar-lo. El cavall de caràcter massa tranquil, però, necessita una energia d'absorció ràpida. Cal proporcionar-li la seva ració apropiada de farratge per assegurar que el sistema intes nal funcioni correctament i combinar-ho amb un pinso alt en midó. El midó s'absorbeix ràpidament majoritàriament a l'intesU prim i així proporciona una energia que augmenta l'espurna del cavall. La mateixa regla s'aplica als requisits del cavall segons la seva disciplina. Una cursa de mil metres o un recorregut de salt de pista que duri 60 segons o menys, normalment requereix una dieta que s'absorbeixi ràpidament a l'intesU prim amb més midó. Un Raid, un Complet o una prova d'Enganxament necessita una energia que s'absorbeixi a l'intesU gruixut. Després, es poden barrejar les fonts energè ques per proporcionar el nivell de guspira sense perdre l'energia duradora. És qües ó de mirar les proporcions de midó i fibra al pinso.
MF0719_2 (Transversal) Alimentació,maneig general i primers auxilis al bes ar equí Pas 6 - Com Trio un Pinso? Quan s'arriba a aquest pas, ja cal saber quin és el farratge que prendrà i quin nivell i font d'energia necessita. Ara cal mirar les necessitats del cavall i del pressupost. Com sempre, si teniu pocs cavalls i prou pressupost, la manera més fàcil de donar menjar és acudir al seu nutròleg equí, que us recomanarà el pinso més adequat; i que li enviïn el pinso cada quinze dies o un mes. Així és di@cil equivocar-se. La manera més econòmica de donar menjar a un cavall és u litzar cereals comprats i barrejar-los per arribar al nivell adequat d'energia o barrejar-ne una part amb un pinso compost. En aquest cas, heu d'acudir a la vostra companyia de pinsos i demanar-los un desglossament nutri u per a la dieta. Si hi ha una bona civada o ordi al mercat, el nutròleg us pot dir les quan tats que ha de donar dels cereals en conjunt amb el pinso i us dirà l'ajustament necessari de calci o minerals que cal segons el nivell energè c que requereixen la majoria dels cavalls a la quadra. Després us pot organitzar també els ajustaments necessaris per a algun cavall que es gui treballant especialment fort o per a algun que es gui en descans. Aquesta dieta té una combinació d'energies que provenen del midó i de la fibra (segons el pinso compost que trieu) i pot ser ajustada perquè serveixi a un gran nombre de cavalls i així no trastorni el maneig de la quadra. Ara bé, mentre aquest sistema funciona perfectament per a la majoria de les quadres, un cavall de caràcter nerviós o amb trastorns intes nals necessita una dieta en què el nivell energè c provingui de la fibra. Per això, malauradament cal acudir a un pinso compost. Els cereals en la seva forma natural, encara que hagin estat picats o posats en remull sempre tenen un alt nivell de midó que fa que la diges ó es concentri al primer intesU. Pas 7 - He de donar suplements? En principi, si el cavall menja almenys 4 kg d'un pinso compost amb un nivell energè c i vitamínic garan t, no cal un suplement vitamínic. Si sua molt en els viatges o en la compe ció potser li vingui bé un electròlit. Si és un cavall més gran que pateix problemes d'artri s o similar, un suplement que con ngui MSM o Sulfat de Condroi na li pot anar bé. Si les anàlisis de sang mostren algun desequilibri o si el cavall ha pa t piroplasmosi o similar, el vostre veterinari us ajudarà a triar un suplement especialitzat. I al final, L'art de donar menjar Cada cavall és un món. Tenim cavalls que no els agrada el fenc, o que s'avorreixen amb el menjar. Hi ha cavalls que s'engreixen amb poca quan tat i d'altres en canvi mengen tot el dia i no guanyen ni un gram. Per això, els ajustaments pe ts són molt importants. Si observeu que engreixa el cavall amb la ració que se li ha recomanat, redueixi lleugerament el pinso, si tot i així segueix augmentant de pes, ha de canviar a un pinso amb menys calories i energia i reduir la concentració d'oli a la dieta. Si perd pes, augmen , en primer lloc, la ració de farratge. Si això no funciona o si el cavall no el menja bé, pot fer un pinso més energè c i amb més calories o augmentar la ració amb una mesura d'oli de soja, blat de moro, gira-sol o germen de blat. Però assegureu sempre que el percentatge total de pinso que administra no excedeixi dels valors assenyalats a la taula de requisits de farratge; cada cavall necessita una bona base de farratge perquè l'intesU funcioni correctament. Quan us sorgeix un dubte, sempre podeu acudir al vostre nutròleg equí.