Content text 38. Ventilación pulmonar
491 U N I D A D V I I © 2021. Elsevier España, S.L.U. Reservados todos los derechos La u ra a rraó rrar íg a tj y rtrar ó arb. L uatr t ra a rraó : 1) ventaón pumnar, qu rr a uj traa y aa ar tr a atóra y avé uar; 2) dusón de xígen (O2 ) y de dóxd de arbn (CO2 ) entre s avés y a sangre; 3) transprte de xígen y de dóxd de arbn en a sangre y s íquds rpraes aa y a éua tj rra, y 4) reguaón de a ventaón y tra ata a rraó. Et aítu aaza a vt- aó uar; aítu trr abra a tra u rratra á a gía atra rratra a. MECÁNICA DE LA VENTILACIÓN PULMONAR MÚSCULOS QUE CAUSAN LA EXPANSIÓN Y CONTRACCIÓN PULMONAR L u u ar y trar ara: 1) at vt aa abaj aa arrba a- raga ara aargar artara ava tráa, y 2) at a vaó a ta ara autar y rur átr atrtrr a ava tráa. La igura 38-1 utra t a. La rraó traqua ra gu a tta- t r vt araga. Durat a raó a traó araga tra aa abaj a ur rr u. Dué, urat a raó araga t raja, y retres eást u, a ar tráa y a trutura aba r u y ua ar. S barg, urat a rraó rzaa a urza áta utt tt ara rur a raó ráa ara, qu gu ua urza a- a rat at a traó músus abdmnaes, qu uja t aba aa arrba tra a art rr araga, r ta ara u. E gu ét ara ar u var a aja tráa. A vara a u rqu, a ó r atura, a ta tá aa aa abaj, utra a zqur a igu- ra 38-1, qu rt qu tró a aa abaj y aa atrá aa a ua vrtbra. S barg, ua a aja ta va, a ta aza aa at a ía rta, qu tró tabé uv aa at, ajá a ua vrtbra y a qu átr atrtrr tóra a araa- t u 20% ayr urat a raó áa qu urat a raó. Pr tant, tds s músus que eevan a aja tráa se asan m músus nspratrs, y s mús- us que haen desender a aja tráa se asan m músus espratrs. L úu á rtat qu va a aja tráa nterstaes externs, auqu tr úu qu trbuy : 1) úu esternedmastdes, qu va tró; 2) serrats anterres, qu va ua a ta, y 3) esaens, qu va a rra ta. L úu qu tra aa abaj a aja ta urat a raó rat: 1) rets de abdmen, qu t tt t ujar aa abaj a - ta rr a t qu y tr úu aba tabé r t aba aa arrba tra araga, y 2) nterstaes nterns. La igura 38-1 tabé utra a at qu atúa trta tr tr ara rur a raó y a raó. A a zqura, urat a - raó a ta tá aguaa aa abaj, y tr- ta tr tá aarga aa at y aa abaj. Cua tra tra a ta urr aa at raó a ta rr y atúa ua aaa br a ta ara vatara aa arrba, ru ta ara a raó. L trta tr ua ara uta, y atúa ú- u rratr rqu agua tr a ta ró uta y ru ua aaa trara. PRESIONES QUE ORIGINAN EL MOVIMIENTO DE ENTRADA Y SALIDA DE AIRE DE LOS PULMONES Véa ví 38-1. E uó ua trutura áta qu aa u gb y ua ar a travé a tráqua r qu aya gua urza qu at- ga ua. Aá, ay u tr uó y a ar a aja tráa, t ut qu tá u medastn, a ó a a ava tráa, . Pr trar, uó «ta» a ava tráa, ra r ua aa gaa íqud C A P Í T U L O 3 8 Ventacón pumonar
UNIDAD VII Respiración 492 peura qu ubra vt u t- rr a ava. Aá, a araó tua íqu aa ut át at ua gra ró gatva tr a ur vra uó y a ur ura arta a ava tráa. Pr tat, u tá ujt a a ar tráa tuvra ga, t rqu tá b ubra y u zar brt ua tóra a y tra. Presión pleural y sus cambios durante la respiración. La presón peura a ró íqu qu tá ga a qu ay tr a ura uar y a ura a ar tráa. Eta ró rat ua araó gra, qu ga qu ay ua ró grat negat- va. La ró ura ra a z a raó araat –5 agua (H2O), qu a ag- tu a araó ara ara atr u a ata u v r. Durat a raó ra, a aó a aja tráa tra aa ura u á urza y gra ua ró á gatva, ata u r araat –7,5 H2O. Eta ra tr a ró ura y a a- vu uar utra a igura 38-2, a qu a art rr rrta a gatva rt a ró ura –5 ata –7,5 H2O urat a raó y a art urr u aut vu uar 0,5 . Dué, urat a raó, ru at ua vró t ó. Presión alveolar: presión del aire en el interior de los alvéo- los pulmonares. Cua a gt tá abrta y ay uj ar aa trr trr u, a r ta a art árb rratr, ata avé, gua a a ró atéra, qu ra qu a ró rra r a vía aéra ( r, ró 0 H2O). Para qu ruza u vt traa ar aa avé urat a raó, a ró avé b ur ata u var grat rr a a ró atéra (baj r). La gua urva (aa «ró avar») a igura 38-2 utra qu urat a raó ra a ró avar uy ata araat –1 H2O. Eta gra ró gatva ut ara arratrar 0,5 ar aa u 2 ar ara ua raó traqua ra. Durat a raó, a ró avar auta ata araat +1 H2O, qu urza a aa 0,5 ar ra u urat 2 a 3 a raó. Presión transpulmonar: diferencia entre las presiones alveolar y pleural. E a igura 38-2 brva qu a presón transpumnar a ra tr a ró qu ay trr avé y a qu ay a ur tr- a u (ró ura); ua a a urza áta u qu t a aar t t a rraó, aa presón de retres. Figura 38-2. Modicacones de voumen pumonar, presón aveoar, presón peura y presón transpumonar durante a respracón norma. Figura 38-1. Contraccón y expansón de a caja torácca durante a espracón y a nspracón, que muestra a contraccón dafragmátca, a funcón de os múscuos ntercostaes, y a eevacón y e descenso de a caja costa. AP, anteroposteror.
Capítulo 38 Ventilación pulmonar 493 U N I D A D V I I © Elsevier. Fotocopiar sin autorización es un delito. Distensibilidad de los pulmones E vu qu a u r aa aut utar ró trauar ( a t u- t ara aazar qubr) a dstensbdad pumnar. La tba uar tta u- jut aut ra r araat 200 ar/H2O ró tra- uar. E r, aa vz qu a ró trauar auta 1 H2O, vu uar, ué 10 a 20 , a 200 . Diagrama de distensibilidad de los pulmones. La igu- ra 38-3 u agraa qu raa ab vu uar ab a ró ura, qu, a u vz, a a ró trauar. Obérv qu a raó rt ara a raó y ara a raó. Caa ua a urva rgtra a a ró ura a quñ y rt qu vu uar gu a u v tab tr a uv. La urva a, rtvat, a urva de dstensbdad nspratra y a urva de dstensbdad espratra y t agraa a dagrama de ds- tensbdad de s pumnes. La aratríta agraa tba tá traa r a urza áta u. Eta u vr art: 1) uerzas eástas de tejd pumnar í , y 2) uerzas eástas prdudas pra tensón supera de íqud que tapza as paredes nternas de s avés y tr a aér uar. La urza áta tj uar tá tra- a rat r a bra eastna y ágen qu tá trazaa tr í aréqua uar. E u a ta bra tá u ta traí átat y tra; ué, ua u a a bra t y ra, aargá ta ara y jr u á urza áta. La urza áta qu ru a tó ura u á ja. E ga a tó ura utra a igura 38-4, qu ara agraa - tba u ua tá uó aa y ua tá ar.Cua u tá ar ay ua ur tat tr íqu avar y ar avé. E u uó aa ay ur tat ar-íqu; r tat, tá rt t a tó ura, y uó uó aa atúa aurza átatuar. Obérv qu a rtraura ara ara ar u ar araat tr v ayr qu a qu ara ara ar u uó aa. Aí, u ur qu as uerzas eástas tsuares que tenden a prdur e aps de pumón en de are representan s aprxmada- mente un ter de a eastdad pumnartta, mentras que as uerzas de tensón supera íqud-are de s avés representan aprxmadamente ds ters. Laurza áta a tó ura íqu-ar u tabé auta u ua n tá r- t íqu avara utaa aa suratante. Surfactante, tensión superficial y colapso de los alvéolos Principio de la tensión superficial. Cua agua ra ua ur ar, a éua agua a ur- agua t ua atraó at ta tr í. E ua, a ur agua r tá tta trar. Et qu at ua tr í a gta uva: ua braa uy trát é- ua agua qu ra ta a ur a gta agua. Ivrta ara t r y va qué urr a ur tra avé. Aquí a ur agua tabé tta trar, qu t a uar ar avé a travé brqu y, a ar, a qu avé tt aar. E t t rur ua urza trát áta t uó, qu a uerza eásta de a tensón supera. El surfactante y su efecto sobre la tensión superficial. E uratat u agente atv de supere en agua, qu ga qu ru u a tó ura agua. E rta r éua ta artra ura- Figura 38-3. Dagrama de dstensbdad en una persona sana. Este dagrama muestra os cambos en e voumen pumonar durante as ateracones en a presón transpumonar (presón aveoar menos presón peura). Figura 38-4. Comparacón de os dagramas de dstensbdad de pumones enos de suero sano y pumones enos de are cuando se mantene a presón aveoar a a presón atmosférca (0 cmH2O) y se modica a presón peura con e in de modicar a presón trans- pumonar.