PDF Google Drive Downloader v1.1


Report a problem

Content text 38. Ventilación pulmonar

491 U N I D A D V I I © 2021. Elsevier España, S.L.U. Reservados todos los derechos La u ra  a rraó  rrar íg a tj y rtrar  ó  arb. L uatr t ra  a rraó : 1) ventaón pumnar, qu  rr a uj  traa y aa  ar tr a atóra y  avé uar; 2) dusón de xígen (O2 ) y de dóxd de arbn (CO2 ) entre s avés y a sangre; 3) transprte de xígen y de dóxd de arbn en a sangre y s íquds rpraes aa y  a éua   tj rra, y 4) reguaón de a ventaón y tra ata  a rraó. Et aítu aaza a vt- aó uar;   aítu trr abra a tra u rratra á a gía  atra rratra a. MECÁNICA DE LA VENTILACIÓN PULMONAR MÚSCULOS QUE CAUSAN LA EXPANSIÓN Y CONTRACCIÓN PULMONAR L u  u ar y trar   ara: 1) at  vt aa abaj  aa arrba  a- raga ara aargar  artara ava tráa, y 2) at a vaó     a ta ara autar y rur  átr atrtrr  a ava tráa. La igura 38-1 utra t  a. La rraó traqua ra gu a tta- t r  vt  araga. Durat a raó a traó  araga tra aa abaj  a ur rr   u. Dué, urat a raó  araga t  raja, y  retres eást   u,  a ar tráa y  a trutura aba r  u y ua  ar. S barg, urat a rraó rzaa a urza áta   utt tt ara rur a raó ráa ara,   qu  gu ua urza a- a rat at a traó   músus abdmnaes, qu uja  t aba aa arrba tra a art rr  araga, r  ta ara  u. E gu ét ara ar  u  var a aja tráa. A vara  a  u rqu,  a ó  r atura, a ta tá aa aa abaj,   utra   a zqur  a igu- ra 38-1,  qu rt qu  tró  a aa abaj y aa atrá aa a ua vrtbra. S barg, ua a aja ta  va, a ta  aza aa at a  ía rta,   qu  tró tabé  uv aa at, ajá  a ua vrtbra y a qu  átr atrtrr  tóra a araa- t u 20% ayr urat a raó áa qu urat a raó. Pr tant, tds s músus que eevan a aja tráa se asan m músus nspratrs, y s mús- us que haen desender a aja tráa se asan m músus espratrs. L úu á rtat qu va a aja tráa   nterstaes externs, auqu tr úu qu trbuy : 1)  úu esternedmastdes, qu va  tró; 2)  serrats anterres, qu va ua  a ta, y 3)  esaens, qu va a  rra ta. L úu qu tra aa abaj  a aja ta urat a raó  rat: 1)  rets de abdmen, qu t  tt t  ujar aa abaj a - ta rr a  t qu  y tr úu aba tabé r  t aba aa arrba tra  araga, y 2)  nterstaes nterns. La igura 38-1 tabé utra  a at  qu atúa  trta tr  tr ara rur a raó y a raó. A a zqura, urat a - raó a ta tá aguaa aa abaj, y  tr- ta tr tá aarga aa at y aa abaj. Cua  tra tra  a ta urr aa at  raó  a ta rr y atúa  ua aaa br a ta ara vatara aa arrba, ru  ta ara a raó. L trta tr ua  ara uta, y atúa  ú- u rratr rqu  agua tr a ta  ró uta y ru ua aaa trara. PRESIONES QUE ORIGINAN EL MOVIMIENTO DE ENTRADA Y SALIDA DE AIRE DE LOS PULMONES Véa  ví 38-1. E uó  ua trutura áta qu  aa  u gb y ua  ar a travé  a tráqua r qu  aya gua urza qu  at- ga ua. Aá,  ay u tr  uó y a ar  a aja tráa, t   ut   qu tá u  medastn, a ó a  a ava tráa,   . Pr  trar,  uó «ta»  a ava tráa, ra r ua aa gaa  íqud C A P Í T U L O 3 8 Ventacón pumonar
UNIDAD VII Respiración 492 peura qu ubra  vt   u   t- rr  a ava. Aá, a araó tua    íqu aa  ut át at ua gra ró gatva tr a ur vra  uó y a ur ura arta  a ava tráa. Pr tat,  u tá ujt a a ar tráa   tuvra ga, t rqu tá b ubra y  u zar brt ua  tóra  a y  tra. Presión pleural y sus cambios durante la respiración. La presón peura  a ró  íqu qu tá   ga a qu ay tr a ura uar y a ura  a ar tráa. Eta ró  rat ua araó gra,  qu ga qu ay ua ró grat negat- va. La ró ura ra a z  a raó   araat –5   agua (H2O), qu  a ag- tu  a araó ara ara atr  u a ata u v  r. Durat a raó ra, a aó  a aja tráa tra aa ura   u  á urza y gra ua ró á gatva, ata u r  araat –7,5 H2O. Eta ra tr a ró ura y a a-   vu uar  utra  a igura 38-2,  a qu a art rr rrta a gatva rt  a ró ura  –5 ata –7,5 H2O urat a raó y a art urr u aut  vu uar  0,5 . Dué, urat a raó,  ru at ua vró  t ó. Presión alveolar: presión del aire en el interior de los alvéo- los pulmonares. Cua a gt tá abrta y  ay uj  ar aa  trr   trr   u, a r  ta a art  árb rratr, ata  avé,  gua a a ró atéra, qu  ra qu  a ró  rra r  a vía aéra ( r, ró  0 H2O). Para qu  ruza u vt  traa  ar aa  avé urat a raó, a ró   avé b ur ata u var grat rr a a ró atéra (baj  r). La gua urva (aa «ró avar»)  a igura 38-2 utra qu urat a raó ra a ró avar uy ata araat –1 H2O. Eta gra ró gatva  ut ara arratrar 0,5   ar aa  u   2  ar ara ua raó traqua ra. Durat a raó, a ró avar auta ata araat +1 H2O,  qu urza a aa  0,5   ar ra   u urat  2 a 3   a raó. Presión transpulmonar: diferencia entre las presiones alveolar y pleural. E a igura 38-2  brva qu a presón transpumnar  a ra tr a ró qu ay   trr   avé y a qu ay  a ur tr- a   u (ró ura);  ua a  a urza áta   u qu t a aar  t t  a rraó, aa presón de retres. Figura 38-2. Modicacones de voumen pumonar, presón aveoar, presón peura y presón transpumonar durante a respracón norma. Figura 38-1. Contraccón y expansón de a caja torácca durante a espracón y a nspracón, que muestra a contraccón dafragmátca, a funcón de os múscuos ntercostaes, y a eevacón y e descenso de a caja costa. AP, anteroposteror.
Capítulo 38 Ventilación pulmonar 493 U N I D A D V I I © Elsevier. Fotocopiar sin autorización es un delito. Distensibilidad de los pulmones E vu qu  a  u r aa aut utar  ró trauar (  a t u- t ara aazar  qubr)  a dstensbdad pumnar. La tba uar tta    u-   jut   aut ra   r  araat 200   ar/H2O  ró tra- uar. E r, aa vz qu a ró trauar auta 1 H2O,  vu uar, ué  10 a 20 ,  a 200 . Diagrama de distensibilidad de los pulmones. La igu- ra 38-3  u agraa qu raa  ab  vu uar   ab  a ró ura,  qu, a u vz, a a ró trauar. Obérv qu a raó  rt ara a raó y ara a raó. Caa ua  a urva  rgtra a a ró ura  a quñ y rt qu  vu uar gu a u v tab tr a uv. La  urva  a, rtvat, a urva de dstensbdad nspratra y a urva de dstensbdad espratra y t  agraa  a dagrama de ds- tensbdad de s pumnes. La aratríta  agraa  tba tá traa r a urza áta   u. Eta  u vr   art: 1) uerzas eástas de tejd pumnar  í , y 2) uerzas eástas prdudas pra tensón supera de íqud que tapza as paredes nternas de s avés y  tr a aér uar. La urza áta  tj uar tá tra- a rat r a bra  eastna y ágen qu tá trazaa tr í   aréqua uar. E  u a ta bra tá  u ta traí átat y tra; ué, ua  u  a a bra t y  ra, aargá  ta ara y jr u á urza áta. La urza áta qu ru a tó ura  u á ja. E ga  a tó ura  utra  a igura 38-4, qu ara  agraa  - tba   u ua tá   uó aa y ua tá   ar.Cua  u tá   ar ay ua ur  tat tr  íqu avar y  ar   avé. E u  uó aa  ay ur  tat ar-íqu; r tat,  tá rt  t  a tó ura, y   uó   uó aa  atúa aurza átatuar. Obérv qu a rtraura ara ara ar  u   ar  araat tr v ayr qu a qu  ara ara ar  u   uó aa. Aí,  u ur qu as uerzas eástas tsuares que tenden a prdur e aps de pumón en de are representan s aprxmada- mente un ter de a eastdad pumnartta, mentras que as uerzas de tensón supera íqud-are de s avés representan aprxmadamente ds ters. Laurza áta  a tó ura íqu-ar   u tabé auta u ua n tá r- t   íqu avara utaa aa suratante. Surfactante, tensión superficial y colapso de los alvéolos Principio de la tensión superficial. Cua  agua ra ua ur   ar, a éua  agua  a ur-   agua t ua atraó at ta tr í. E ua, a ur  agua r tá tta trar. Et   qu at ua tr í a gta  uva: ua braa uy trát  é- ua  agua qu ra ta a ur  a gta  agua. Ivrta ara t r y va qué urr  a ur tra   avé. Aquí a ur  agua tabé tta trar,  qu t a uar  ar   avé a travé   brqu y, a ar, a qu  avé tt aar. E t t  rur ua urza trát áta  t  uó, qu  a uerza eásta de a tensón supera. El surfactante y su efecto sobre la tensión superficial. E uratat  u agente atv de supere en agua,  qu ga qu ru u a tó ura  agua. E rta r éua ta artra  ura- Figura 38-3. Dagrama de dstensbdad en una persona sana. Este dagrama muestra os cambos en e voumen pumonar durante as ateracones en a presón transpumonar (presón aveoar menos presón peura). Figura 38-4. Comparacón de os dagramas de dstensbdad de pumones enos de suero sano y pumones enos de are cuando se mantene a presón aveoar a a presón atmosférca (0 cmH2O) y se modica a presón peura con e in de modicar a presón trans- pumonar.

Related document

x
Report download errors
Report content



Download file quality is faulty:
Full name:
Email:
Comment
If you encounter an error, problem, .. or have any questions during the download process, please leave a comment below. Thank you.